- Tesi 1
Ciència, tecnologia, educació i societat son elements que formen part d’una xarxa heterogènia i canviant segons el context i el moment històric.
Tot i que les relacions entre aquests conceptes poden ser diferents i canviants depenent del corrent i la disciplina que els estudia, i deixant de banda els determinismes (tecnològic i social) que mostren visions força oposades, la lectura dels diversos materials dóna una idea de lligam, relació, interacció entre els diversos elements que els fan veure com a inseparables els uns dels altres per tal de poder arribar a la veritable comprensió dels nous canvis que es van produint. Així doncs, no podem parlar de determinisme d’uns envers els altres, sinó d’una interacció que té lloc en un context i un espai físic concret.
Què ve abans ciència o tecnologia? Com ve s’explica als diversos materials la ciència no sempre depèn d’una tecnologia anterior, i la tecnologia no és sempre una aplicació de la ciència. Veiem també, que la ciència i la tecnologia formen part de l’economia i sovint en promouen canvis, però no es pot ometre la importància d’altres factors contextuals, socials, històrics... que també la condicionen. Tornem a parlar, doncs, d’una xarxa heterogènia entre els diversos elements.
Així doncs, la meva afirmació a la pregunta 1 dels coneixements previs “Considero que sense progrés tecnològic i científic no seria possible el progrés econòmic i social” queda totalment contradita en aquesta argumentació.
- Tesi 2
Pel que fa a l’educació cal tenir en compte que ha d’anar relacionada amb el context. Per aconseguir uns resultats òptims no es pot separar a les persona del seu ambient natural d’aprenentatge. I la ciència i la tecnologia en són una realitat.
Els nous nivells d’alfabetització produïts per les noves tecnologies ens doten d’uns estímuls que afavoreixen la motivació i l’aprenentatge significatiu dels individus. Aquests aprenentatges ens permeten acomodar nous coneixements i en conseqüència la construcció de nous models mentals que afavoreixen el canvi conceptual.
Tal com afirma Ken Robinson al documental Changing Paradigms, la dinàmica general dels alumnes mostra que és necessari un canvi en el model educatiu i les noves tecnologies, tenint en compte la proposició anterior, poden tenir molta rellevància en aquesta millora dels resultats.
De la mateixa manera que el sistema educatiu de cada país s’ha d’adaptar a les seves necessitats i a la seva realitat social, aquest també s’ha d’adaptar al pas del temps, al moment històric en el qual es troba.
Els nens i les nenes de la societat actual estan envoltats d’una gran quantitat d’estímuls que no els deixen indiferents. Tot allò que fa els aprenentatges més vivencials i funcionals per als nens/es, tal com he dit, afavoreixen a l’aprenentatge significatiu i a la creació de nous models mentals.
Les necessitats de la societat actual requereixen un pensament divergent que permet la capacitat de deducció, d’ interpretació, de creativitat, de trobar múltiples respostes a un mateix problema etc. Cal defugir de l’estandardització de l’educació ja que desestabilitza la capacitat humana.
Tenint en compte aquests arguments hem d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies i inserir-les dins del sistema educatiu, per tal d’anar disminuint els aprenentatges estandarditzats, i d’ afavorir el pensament crític i deductiu.
Tenint en compte els meus arguments, ara doncs, a la pregunta 9 envers la importància de les TIC a l’educació, la meva puntuació seria superior a 6.
- Tesi 3
Pel que fa a la societat, les persones a la nostra vida quotidiana ens relacionem com entitats “sociotècniques”( TIRADO, F.J i GÀLVEZ, A. 2002. “Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes sociotècniques: noves formes per a la interacció social” Revista digital d’humanitats).
Si tornem a defugir dels determinismes veiem que som persones envoltades de tecnologia i utilitzem tecnologia cada dia de les nostres vides quotidianes. La ciència i al tecnologia no sorgeix en el buit, sovint és fruit d’una necessitat de la societat. Tot i això, altres vegades simplement sorgeix i és aquesta que s’hi ha d’adaptar.
Aquesta argumentació és completament contradictòria al model inicial del mapa conceptual, que més proper al determinisme tecnològic, mostra la societat com a producte de la ciència i la tecnologia.
Tots aquests arguments, mostren el canvi conceptual produït envers la relació entre ciència, tecnologia, educació i societat. Així com altres aspectes que han anat apareixent durant l’estudi de la PAC que també hi interactuen com ara cultura, psicologia, ciència, economia, etc.
Durant les diverses lectures, vídeos, participació al debat... he anat acomodant nous coneixements que s’han anat complementant amb els conceptes dels diversos documents treballats, de manera que he anat creant nous models mentals que m’han fet arribar a un canvi conceptual final, que és com he dit, i com queda palès a les diverses tesis i argumentacions, la meva visió envers la relació entre ciència, tecnologia, educació i societat.
Ciència, tecnologia, educació i societat son elements que formen part d’una xarxa heterogènia i canviant segons el context i el moment històric.
Tot i que les relacions entre aquests conceptes poden ser diferents i canviants depenent del corrent i la disciplina que els estudia, i deixant de banda els determinismes (tecnològic i social) que mostren visions força oposades, la lectura dels diversos materials dóna una idea de lligam, relació, interacció entre els diversos elements que els fan veure com a inseparables els uns dels altres per tal de poder arribar a la veritable comprensió dels nous canvis que es van produint. Així doncs, no podem parlar de determinisme d’uns envers els altres, sinó d’una interacció que té lloc en un context i un espai físic concret.
Què ve abans ciència o tecnologia? Com ve s’explica als diversos materials la ciència no sempre depèn d’una tecnologia anterior, i la tecnologia no és sempre una aplicació de la ciència. Veiem també, que la ciència i la tecnologia formen part de l’economia i sovint en promouen canvis, però no es pot ometre la importància d’altres factors contextuals, socials, històrics... que també la condicionen. Tornem a parlar, doncs, d’una xarxa heterogènia entre els diversos elements.
Així doncs, la meva afirmació a la pregunta 1 dels coneixements previs “Considero que sense progrés tecnològic i científic no seria possible el progrés econòmic i social” queda totalment contradita en aquesta argumentació.
- Tesi 2
Pel que fa a l’educació cal tenir en compte que ha d’anar relacionada amb el context. Per aconseguir uns resultats òptims no es pot separar a les persona del seu ambient natural d’aprenentatge. I la ciència i la tecnologia en són una realitat.
Els nous nivells d’alfabetització produïts per les noves tecnologies ens doten d’uns estímuls que afavoreixen la motivació i l’aprenentatge significatiu dels individus. Aquests aprenentatges ens permeten acomodar nous coneixements i en conseqüència la construcció de nous models mentals que afavoreixen el canvi conceptual.
Tal com afirma Ken Robinson al documental Changing Paradigms, la dinàmica general dels alumnes mostra que és necessari un canvi en el model educatiu i les noves tecnologies, tenint en compte la proposició anterior, poden tenir molta rellevància en aquesta millora dels resultats.
De la mateixa manera que el sistema educatiu de cada país s’ha d’adaptar a les seves necessitats i a la seva realitat social, aquest també s’ha d’adaptar al pas del temps, al moment històric en el qual es troba.
Els nens i les nenes de la societat actual estan envoltats d’una gran quantitat d’estímuls que no els deixen indiferents. Tot allò que fa els aprenentatges més vivencials i funcionals per als nens/es, tal com he dit, afavoreixen a l’aprenentatge significatiu i a la creació de nous models mentals.
Les necessitats de la societat actual requereixen un pensament divergent que permet la capacitat de deducció, d’ interpretació, de creativitat, de trobar múltiples respostes a un mateix problema etc. Cal defugir de l’estandardització de l’educació ja que desestabilitza la capacitat humana.
Tenint en compte aquests arguments hem d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies i inserir-les dins del sistema educatiu, per tal d’anar disminuint els aprenentatges estandarditzats, i d’ afavorir el pensament crític i deductiu.
Tenint en compte els meus arguments, ara doncs, a la pregunta 9 envers la importància de les TIC a l’educació, la meva puntuació seria superior a 6.
- Tesi 3
Pel que fa a la societat, les persones a la nostra vida quotidiana ens relacionem com entitats “sociotècniques”( TIRADO, F.J i GÀLVEZ, A. 2002. “Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes sociotècniques: noves formes per a la interacció social” Revista digital d’humanitats).
Si tornem a defugir dels determinismes veiem que som persones envoltades de tecnologia i utilitzem tecnologia cada dia de les nostres vides quotidianes. La ciència i al tecnologia no sorgeix en el buit, sovint és fruit d’una necessitat de la societat. Tot i això, altres vegades simplement sorgeix i és aquesta que s’hi ha d’adaptar.
Aquesta argumentació és completament contradictòria al model inicial del mapa conceptual, que més proper al determinisme tecnològic, mostra la societat com a producte de la ciència i la tecnologia.
Tots aquests arguments, mostren el canvi conceptual produït envers la relació entre ciència, tecnologia, educació i societat. Així com altres aspectes que han anat apareixent durant l’estudi de la PAC que també hi interactuen com ara cultura, psicologia, ciència, economia, etc.
Durant les diverses lectures, vídeos, participació al debat... he anat acomodant nous coneixements que s’han anat complementant amb els conceptes dels diversos documents treballats, de manera que he anat creant nous models mentals que m’han fet arribar a un canvi conceptual final, que és com he dit, i com queda palès a les diverses tesis i argumentacions, la meva visió envers la relació entre ciència, tecnologia, educació i societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada